6/2/14

TermAst: "Terminoloxía de Teatru y Artes Escéniques"

teatreru, -a: Persona venceyada a la profesión teatral.

Esta ye la definición qu'apurre'l trabayu de Belarmino Daniel Álvarez y Antón Caamaño Vega, "Terminoloxía de Teatru y Artes Escéniques", asoleyáu por TermAst, el centru de l'Academia de la Llingua Asturiana que coordina iniciatives individuales o grupales sobre les xeres terminolóxiques venceyaes al idioma y onde tamién intervienen Softastur y el Colexu d’Inxenieros n’Informática del Principáu d’Asturies. En TermAst podemos altopar palabreros de delles estayes: d'Economía y Empresa, de Xurisdicción y Alministración, de Matemáticas, de Medicina, terminoloxía Postal, de Física, d'Educación, de Teoría de la Lliteratura, de Turismu, de Meteoroloxía y, dende'l dia 3 de febreru, de Teatru y Artes Escéniques.

La propuesta ta entamada por dos profesionales del teatru n'Asturies. Belarmino Daniel Álvarez (Madrid, 1989) ye estudiante d'Historia y direutor d'escena tituláu pola ESAD, que presentó como proyeutu de fin de carrera l'adautación de la obra del dramaturgu andaluz Juan Carlos Rubio "Arizona", miembru del coleutivu "Xareos! Xestión Cultural" y habitual de la revista "Formientu". Antón Caamaño (Xixón, 1966), actor d'amplísima trayeutoria y direutor de la compañía "Nun Tris", ta acabante d'asoleyar el llibru Teatru y Figures rituales n’Asturies, editáu por La Cruz de Grau (del que solo pueo dicir que ye "un análisis de les formes etnodramátiques asturianes y de la so función social na actualidá" y que tien un pinta interesantísima).

"Terminoloxía de Teatru y Artes Escéniques" ye un curpus de casi 1.000 términos rellaicionaos con delles estayes d'esti mundu: dende la Lliteratura dramática (estilos, temátiques, recursos lliterarios, particiones de los escritos, tipoloxía de los personaxes) a los oficios oficios téunicos que tán al rodiu d'estes Artes (escenografíes, atrezu, xastrería), pasando polos conceutos propios del faer actoral (preparación del personaxe y técniques y ferramientes espresives) y del trabayu de direición y producción. Pero tampoco nun descuida los nomes propios de los espacios físicos del teatru como llocal, de les voces propies y privatives del mundu teatral (especialmente prestosa me resulta la entrada "vermú: Sesión que s’echa al meudía o a la tardina") y d'aquellos términos que surden de la tradición teatral popular asturiana.

Los que nos presta'l teatru y lu pensamos, queremos y entendemos n'asturianu, tamos d'enhorabuena. Esti trabayu ye monumental y enllena un güecu bien grande nel procesu de normalización de la llingüa y del so usu n'asturianu. 

Sinceramente, gracies.